Adelaida Plaza: «El voluntariat és la part amable de la societat» (2024)

L'oriolana Adelaida Plaza Gómez es convertix en voluntària de Creu Roja en 2007. Torna a eixe moment per a recordar com, en realitat, és la solidaritat de l'organització humanitària «més important del món» qui la tria; «estava en una etapa de canvi, disposava de temps i, encara que desconeixia en profunditat la labor de Creu Roja, vaig acceptar». En uns mesos, Adelaida, matrona de professió, després d'ampliar els seus coneixements, es convertix «en presidenta de Creu Roja de Guardamar del Segura» i es «enganxa». Ocupa eixe càrrec fins a 2023, «des de llavors exercisc com a vicepresidenta i done suport a la presidenta, Sagrari Salcedo». Entre 2014 i 2018 és membre del Comité Nacional de Creu Roja en les seccions de Cooperació internacional i Medi ambient. També és delegada provincial i autonòmica de l'Àrea de Salut de Creu Roja. Este camí conduïx a esta dona solidària i compromesa amb el seu entorn en totes les facetes de la seua vida, a ser la segona alacantina a formar part de la Unitat de Resposta davant Emergències (ERU) de Creu Roja, atesa per només 12 països dels 196 que componen «este macromón» ben fet i capaç de donar cobertura eficaç i autònoma en 48 hores. Per a Adelaide, enfundar-se «en el jupetí roig que ens identifica als més de 97 milions de membres de Creu Roja que hi ha en el món és incorporar un xip de ‘Ajuda’; no penses en res més, només a socórrer». Si és el cas, i com a especialista, forma part de les ERU Clínica d'Emergència i Aigua i Sanejament, ha assistit a dos emergències durant 2015 i 2016 a Grècia: «Arribaven espantats, mullats, els #xiquet malalts, i les mares, malgrat estar dolentíssimes, només volien que atenguérem els seus fills; a vegades ni sabien que trepitjaven terra grega; ens abraçaven plorant, ens obsequiaven amb galetes mullades que portaven en les butxaques».

Acaba Infermeria en la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1980, amb 21 anys, naix la seua primera filla, a Alacant. «La maternitat em va canviar per complet; va nàixer també la meua segona filla, i vaig tornar a Catalunya, amb elles xicotetes, per a estudiar l'especialitat de matrona, branca «molt vocacional, molt d'ànima, toques la vida i la mort molt de prop». Deixa la Infermeria intensiva per a tornar a la seua terra, on dona a llum al seu tercer fill. El seu primer treball com a matrona d'Atenció Primària és a Benejúzar, després Bigastro i en l'actualitat, Almoradí; té en el seu haver «més de 10.000 naixements, als quals prèviament acompanya durant l'embaràs i després, en el postpart». Pensa esta dona vitalista que «una bona matrona pot canviar la societat —moltes famílies juntes—perquè treballes amb famílies joves». També els bons matrons —a la província alacantina són un 2/3% de les 210 matrones existents— ho fan, tenen «una sensibilitat especial i són molt volguts per les dones als qui atenen». Un dels seus anhels és continuar treballant, «no vull jubilar-me, el meu treball m'aporta molt, em sent molt volguda i respectada; a més, sol tracte amb salut, no amb malaltia i sempre acaben molt bé els processos que atenc».

L'horta de la veïna Orihuela va veure nàixer a Adelaide; la seua família, «molt vinculada a l'agricultura i l'exportació de fruita, va patir una crisi econòmica i van emigrar a França; eixa vivència: abandonar la meua casa, el meu col·legi, les meues companyes, deixar-lo tot, em va facilitar tindre una mirada més empàtica cap a les necessitats dels altres. A més de fortalesa, voluntat, confiança i tenacitat, vaig aprendre dels meus pares, Jesús i Adelaida, a ser resilient, a saber que, encara que caigues, sempre pots alçar-te. Amb els meus germans, Miguel Ángel i Jesús, ajudàvem a casa, amb 14 anys jo ja treballava; en eixes jornades dures pensava que un dia seria infermera». Estos valors, explica Adelaida, «me'ls porte al meu dia a dia, a la meua vida, a la meua professió, al voluntariat, a tot». Per a esta dona, Medalla de Plata de Creu Roja, «els voluntaris som eixa part amable de la societat que fa també el que toca fer a la resta, que no sap, no vol o no pot». Recorda amb somriure agraït a ginecòlegs i matrones de l'hospital Vall d’Hebron, on va realitzar la seua formació com a matrona, i a les seues mestres de Primària, les senyoretes Esperanza i Águeda i, sobretot, és un referent per a Adelaide la física i química, dos vegades premie Nobel, Marie Curie, «la vida d'eixa dona em fascina».

El lloc que tria Adelaida per a la nostra conversa és la flamant nova seu de Creu Roja a Guardamar del Segura, «necessitàvem espai per a tota l'activitat que desenrotllem». El primer que destaca Adelaida és una peculiaritat, única a Espanya, a San Fulgencio, «on viuen més de 5.000 anglesos des dels anys 80; de fills i altres persones que parlen anglés s'ha creat una xarxa de quasi una quinzena de voluntaris, formats en Creu Roja, que atenen estes persones, moltes soles i amb necessitat d'atenció». Tenim 95 persones contractades durant l'estiu; cobrim com a socorristes la platja de Guardamar —amb més de 60.000 persones en eixes dates—; Rojales; i a 120 persones refugiades, demandants d'asil, als qui parem atenció inicial». Per definició, explica Plaza, «el 4% de la població de la província alacantina té vinculació amb Creu Roja, com a socis, donants, voluntaris o personal laboral»; així treballa des de fa 160 anys quan es va fundar el Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja; a la província d'Alacant va arribar deu anys més tard; s'atenen 118.600 persones a la província, gràcies a 9.300 voluntaris, 55.100 persones i empreses sòcies i 92 delegacions i punts de presència, les assemblees locals de la qual aporten l'1% dels seus gastos per a cooperació internacional.

Adelaide, dona creativa, sempre busca nous camins per a la «atenció integral que brinda a les dones que tenen fills, que també aplica com a voluntària». Té quatre nets, per als qui, al costat dels seus fills i ella mateixa, demana «salut, alegria i il·lusió»; per a la seua professió, «més reconeixement social i més estudiants perquè el reemplaçament és insuficient; i per al seu voluntariat, «que hi haja més joves implicats, que tots necessitem el suport d'uns altres, que la societat siga més horitzontal i que es fomente la cultura de la mirada cap als altres».